Les TIC per arribar a tothom

Aquesta setmana molts mitjans han difós una notícia on s’exposava el mètode que ha fet servir una professora per tal de detectar, prevenir i evitar el “bullying” a l’aula. Una notícia que no parla pas de les TIC, però crec que en pot ser un gran exemple de com aprofitar-les en el món educatiu.

En aquest sentit, la notícia s’ha convertit en “viral”, i ha esdevingut un autèntic boom mediàtic, que personalment em provoca una espècie de contradicció.

D’una banda, es tracta d’una excel·lent notícia que hi hagi professionals passionals i que facin de la bona praxis un exemple per a la resta de companys. És a dir, un 10 (si és que hem d’avaluar amb notes) a la professora que s’ha preocupat tant pels seus alumnes, i que a més a més no n’ha volgut ser protagonista, ja que la notícia ni tan sols l’ha publicat ella.

Tanmateix, d’altra banda, crec que s’ha exagerat una mica la situació volent extrapolar aquesta manera de funcionar a tothom, com si s’hagués de dogmatitzar aquest mètode, i no s’ha posat el focus on tocava i m’explico. Des d’una ingrata ignorància psicològica i pedagògica, crec que existeixen diferents estudis que desemboquen en mètodes molt semblants a aquest; de manera que hi ha més pràctiques i maneres de fer que poden conduir a una bona praxis. És a dir, cada situació requerirà la seva eina.

De fet, tots els docents saben que cada grup d’alumnes no té res a veure amb un altre, i que inclús amb els mateixos individus en diferents horaris (primera hora – última / matí – tarda, etc.), les experiències, actuacions i vivències del grup són completament diferents, i per tant les coses que cal fer també han de ser-ho.

És en aquest moment, on des de l’humiliat, crec que les TIC cobren sentit, ja que permeten una flexibilitat i adequació extraordinàries. M’interessa canviar els alumnes de lloc? Realment puc fer-ho? (hi poden haver condicionaments de l’aula o del propi centre que ho impedeixin)  Potser amb alguns grups sí, amb altres no…  i llavors què? S’acaba el mètode?

El nostre repte ha de ser partir de veritables casos d’èxit, aprofitar actuacions carregades de professionalitat, experiència i dedicació com les de la notícia; i fer-les el màxim d’extrapolables als nostres grups. I creieu-me, per fer-ho les TIC han de jugar-hi un paper protagonista.

Anuncios

Un comentario en “Les TIC per arribar a tothom

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s